Arrossegada a les profunditats, la dona amb cua de peix ha transformat les deslleialtats dels homes en peixos. I ara viu envoltada d’aquests.
Com la fada Melusina, que va creure en allò que li volien fer creure. Amb aquella ingenuïtat de qui neda per aigües per les quals no ha nedat mai abans. Envoltada per aquella falsa sensació de seguretat de qui creu que emprèn camí en el seu hàbitat natural.
I quin n’és el resultat, ara? Només planys llefiscosos, d’una cosa híbrida, que vol i dol. Vol el seu humà que camina, mentre dol per nedar lliure.
Però tot això dins de l’oceà passa desapercebut. Què son les llàgrimes d’una simple sirena enmig de tant?
Text: Marta Escartín Martín
Aconsejo leer el texto escuchando la obra de Felix Mendelssohn The Fair Melusina op.32.
Es una ilustración preciosa, y el artículo seguido, me encanta
Felicidades a la Perroverde y a Marta Escartín
Me gustaMe gusta